Es tracta de la primera ocasió en que totes les associacions de polígons fan una trobada conjunta.

Les associacions dels polígons de Granollers es van reunir el passat 16 d’abril per analitzar conjuntament, i amb la participació del cap de la policia local de Granollers i Granollers Mercat, les recomanacions de millora en matèria de seguretat als polígons  i les possibilitats de col·laboració en aquest camp.

L’assemblea constituent es va celebrar el dia 22 d’abril a Can Muntanyola, amb l’assistència de més de 50 empresaris interessats en la iniciativa.

La creació de l’associació culmina l’articulació dels diferents polígons de la ciutat de Granollers, set en total.

La participació a la nova associació està oberta tant a les activitats presents als polígons com a les propietats dels establiments. L’associació vol representar les prop de 300 activitats presents, un 45% aproximadament del total de les empreses a les àrees industrials de Granollers.

Més informació sobre l’Associació al següent enllaç

Aquest butlletí recull els objectius i projectes en curs de les associacions dels polígons de Granollers. Podeu consultar-lo on-line.

Accediu al Número 3 Butlletí de les Associacions dels polígons de Granollers.

Es sumen així a Palou Nord, i ja són tres els polígons de la ciutat que ofereixen banda ampla amb alta connectivitat de forma general.

Es considera que aquesta connectivitat aportarà més competitivitat a les empreses i serà un reclam per atraure la implantació de noves activitats al municipi. 

Els directoris d’empreses dels polígons han estat renovats durant els primers mesos de 2015.

Es tracta d’una iniciativa de l’empresa proveïdora. A més d’un nou disseny, els panells informatius han incorporat noves tecnologies QR i de localització. Les associacions dels polígons han treballat per millorar les condicions de contractació i serveis que obtenen els seus associats.

El projecte definir les alternatives que permetin aprofitar les fonts d’energia i les energies residuals als polígons Congost i Jordi Camp i voltants per reforçar la competitivitat dels espais industrials.

La segona fase amplia el nombre de participants i de partners per tal de poder concretar les alternatives i dimensionar-les apropiadament. Inclou la posada en marxa d’una Campanya de mesures que és també d’una bona ocasió per què les empreses participants tinguin un millor coneixement dels seus consums i de l’eficiència dels seus equips i processos.

Per més informació contacteu amb nosaltres a empresagm@ajuntament.granollers.cat

S’ha estrenat l’aparcament per a camions de l’avinguda de Sant Julià, de 2.800 m2, al polígon Congost.

Esta ubicat entre la ITV i l’edifici del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Té entrada per l’avinguda de Sant Julià i sortida pel carrer de Marconi i capacitat per a setze camions tràiler de grans dimensions i deu places per a furgons i camions mitjans. L’aparcament s’ha asfaltat i senyalitzat. Aquest és el segon aparcament d’aquest tipus que hi haurà al polígon Congost, el tercer a Granollers.

L'aparcament està disponible des del mes de setembre de 2015 i pot acollir fins a 30 vehicles.

L’Ajuntament ha habilitat un terreny públic al Carrer Galileu Galilei com a aparcament per als treballadors i treballadores del polígon i ja està operatiu. Es tracta d’un esplanada de 1400 amb dues entrades/sortides que podrà acollir fins a 30 vehicles . L’objectiu és poder ampliar l’oferta de places d’aparcament davant la creixent demanda de les empreses. Aquesta actuació s’ha fet en coordinació amb l’Associació d’empreses del polígon de Coll de la Manya.

S'han posat en marxa un seguit d'actuacions per millorar aquest polígon.

En coordinació amb l’Associació del polígon El Ramassar, l’Ajuntament de Granollers a procedit a la realització d’una sèrie de millores. En concret, s’han reparat  algunes voreres malmeses, en concret al carrer Montseny. També s’ha realitzat una reordenació dels contenidors, també al carrer Montseny, per facilitar l’accés a l’espai d’oci. Per últim, s’ha sol·licitat als diferents locals l’adequació dels espais pel que fa al manteniment dels patis privats i la seva afectació a la via pública.

Es vol analitzar l’impacte de les telecomunicacions en la millora de la competitivitat dels polígons del Vallès i les oportunitats específiques per les empreses

Granollers Mercat ha donat suport a la Jornada “Les telecomunicacions com a generadores de competitivitat als polígons del Vallès. Situació actual i perspectives.”, que han impulsat el Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Cambra de Comerç de Barcelona. La jornada es celebra a Can Muntanyola el 8 d'octubre.

L’objectiu de la jornada és fer difusió de les capacitats que ofereixen les TIC a les empreses i presentar l’univers de serveis i aplicacions al que permet accedir la fibra òptica. 

Programa de la jornada

Les empreses participants a l'Associació, presents tant a Cal Gordi Cal Català de Granollers com a la Zona industrial del Circuit de Montmeló, han decidit canviar el nom de l'Associació i denominar-la Associació d'Empreses dels Polígons del Circuit.

Amb aquest nom es pretén donar cabuda a totes les activitats d'aquest àmbit i ser un agent que pugui en un futur acollir les empreses que participin en el creixement previst al nou pla director del Circuit, per tal de vetllar per la millora de l'espai i articular el seu teixit, promovent iniciatives conjuntes. També es va decidir que els propietaris d'aquest entorn també podrien ser socis.

El passat dia 17 es va fer una trobada conjuntament amb la UEI, sota la fórmula PRO2, entre empreses dels polígons industrials de Granollers, per estimular l'intercanvi i el coneixement entre elles.

Algunes consideracions rellevants per la decisió de compra o lloguer d'una nau industrial. Article facilitat per Masachs Immobiliària

La decisió de comprar o llogar una nau industrial és clau per a moltes empreses; no només perquè suposa una inversió considerable, tant si és una compra com si es tracta de la quota mensual de lloguer, sinó perquè hi ha molts factors de la nau i de l’entorn on s’ubica que poden afectar l’activitat i la gestió de l’empresa. Això, evidentment, si destinem la nau a ús propi, a curt termini.

Una altra opció és que busquem una nau industrial com a producte d’inversió, per obtenir-ne una rendibilitat a mig o llarg termini. En aquest cas, els factors a valorar poden variar lleugerament, però val la pena tenir-los en ment de cara a avaluar l’interès futur que pot tenir la nau en la qual invertim.

Així doncs, què hem de tenir en compte a l’hora de triar una nau industrial?

Ús de la nau

En primer lloc, cal valorar si volem destinar la nau a un ús industrial o comercial. Tot i que aquest darrer és menys freqüent, hi ha moltes naus industrials que es destinen totalment o parcialment a aquest ús, com els outlets o les empreses industrials amb showrooms i venda al detall.

En aquest sentit, hem de valorar quina és l’activitat macroeconòmica de la zona, per veure si la nostra empresa hi encaixa. Si no és així, es traduirà en una falta de serveis i comunicacions adequats, allunyament físic del nostre públic objectiu, i fins i tot ens pot afectar la normativa urbanística actual o futura.

Ubicació

La ubicació és fonamental. En primer lloc, hem de tenir en compte les infraestructures que hi ha a la zona, tant pel que fa acomunicacions (vies de comunicació, distància a ports o aeroports o altres infraestructures rellevants per a l’empresa) com aserveis complementaris a la zona.

També és important la distància i l’accessibilitat que tingui la nau respecte del gruix dels nostres clients, proveïdors o partners. Una pregunta interessant és si podem trobar sinergies a la zona on s’ubica la nau.

Un altre factor és com afecta la nova ubicació al personal de l’empresa, tant si ens referim a l’actual com al futur que vulguem contractar. La distància entre la vivenda i el lloc de treball ens pot fer perdre know how o treballadors especialitzats i difícils de substituir. D’altra banda, hem de veure si a la zona que ens traslladem o instal·lem la nau podem trobar personal qualificat amb facilitat; si no, atraure treballadors vàlids implicarà més sous i prestacions.

Superfície

Quan parlem de superfície no ens referim només a la mida de la nau en si, és a dir, als metres quadrats útils o totals. Aquest és un element important, però cal que tinguem en compte també l’alçada de la nau, la distribució dels espais que necessitem, l’amplada de determinats indrets com passadissos o portes d’accés...

Condicionament

Valorar els condicionaments d’una nau industrial requereix ser metòdic i detallista quan requerim informació. Per exemple, no només hem de demanar si té els subministraments bàsics d’aigua, llum o gas, sinó quina potència hi ha contractada o podem arribar a contractar amb les condicions actuals de la nau, estat de les instal·lacions, si hi ha desaigües... Els diferents elements estaran definits per la nostra activitat industrial, el més recomanable és fer una llista de requeriments bàsics i opcionals que necessitem a la nau per no deixar-nos res.

També hem de valorar elements d’infraestructura interna com els molls de càrrega, els accessos per a vehicles i camions, plataformes... Així com l’estat de la nau, el tipus i qualitat dels materials amb què està construïda i l’antiguitat de la construcció.

Normativa

Generalment solem tenir en compte la normativa relativa al nostre negoci, però també hem de veure la normativa municipal i urbanística que afecta la nau. És interessant demanar un Certificat d’Aprofitament Urbanístic sobre la nau per veure quin tipus d’activitat hi podem instal·lar, ja que alguns polígons tenen restringides determinades activitats.

Negociació

Un cop hem triat la nostra nau, entrem en el període de negociació. És cert que aquest punt no el tenim estrictament en compte en la fase de recerca i decisió, però val la pena tenir en ment les nostres condicions, fins a on podem arribar i què estem disposats a acceptar, ja que moltes operacions es trenquen en aquest punt perquè sorgeixen requeriments inesperats per qualsevol de les dues parts.

A l’hora de negociar no ens hem de centrar només en aconseguir una rebaixa en el preu, sinó que hem d’avaluar totes les condicions del contracte i què poden implicar de forma immediata o en el futur per a nosaltres.

En el cas del lloguer, punts com l’increment de la renda, els terminis d’avís i cancel·lació del contracte o la possibilitat de fer-ne obres i condicionaments, per posar-ne alguns exemples, són els punts de negociació més habituals.

Si parlem de compra, hem de deixar lligats tots els temes possibles abans de la signatura, com impostos, pagaments pendents, càrregues, obres de la nau en curs o acordades, mobiliari...

En resum, la tria d’una nau industrial és un procés complex, però no ha de ser necessàriament complicat. La millor opció, i la que trien la majoria d’empreses, és posar-nos en mans d’un expert immobiliari de confiança que s’ocupi de captar els nostres requeriments, planificar la recerca de naus, ajudar-nos en la tria i, potser el més important, aconsellar-nos durant el procés de negociació i tancament de l’operació.

 Article facilitat per Masachs Immobiliària

Aquest Pla director estableix nous criteris d'ordenació urbanística en l'àmbit del Circuit de Velocitat de Barcelona–Catalunya que permetrà configurar un pol d’activitats econòmiques relacionades amb el món del motor (productives, de recerca, de formació, comercials, d’oci).

La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya ha donat llum verda al Pla Director Director Urbanístic del Circuit de Barcelona-Catalunya. Una reivindicació històrica dels municipis de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers, que sempre han defensat que el Circuit havia d’obrir les seves portes i calia reordenar les 500 hectàrees del seu voltant.

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, destaca que “aquest Pla Director Urbanístic endreça i dóna vitalitzat econòmica respectant les característiques del territori i fa possible que esdevingui un motor econòmic per la comarca i per Catalunya.”

Aquest Pla Director Urbanístic arriba fruit del consens i el treball conjunt dels municipis i el departament de Territori i Sostenibilitat.

Un nou planejament per desenvolupar noves activitats econòmiques

Aquest Pla director estableix nous criteris d'ordenació urbanística en l'àmbit del Circuit de Velocitat de Barcelona–Catalunya que permetrà configurar un pol d’activitats econòmiques relacionades amb el món del motor (productives, de recerca, de formació, comercials, d’oci). 

Igualment, el planejament  preveu les infraestructures i connexions que han de permetre l’activitat econòmica (com, per exemple, la variant de la C-17 o la connexió de les línies ferroviàries R3 i R8) i els usos admesos en cada peça de sòl. A més, integra el desenvolupament de l’entorn del Circuit, tenint cura dels seus valors ambientals i paisatgístics

Pel que respecte a Granollers, el Pla director preveu la possibilitat d'acollir en l'àmbit de Can Riba-Can Ninou, de gairebé 30 ha, usos hotelers, recreatius i de serveis esportius; a l'àmbit de Palou sud, en una superfície de més de 26 ha, activitats d’interès públic com un kàrting, que acolliria proves estatals i internacionals i un kàrting amateur. Més a prop del Circuit, encara en terme de Granollers, hi haurà una zona lúdicoesportiva del RACC, al costat de la qual s'hi podrà establir una zona comercial i de serveis. A tocar de Can Cabanyes, s'estableix una àrea on es podrà aparcar en dies de màxima afluència a la instal·lació.

El nou planejament preveu altres dos sectors d'interès territorial, fora del terme municipal de Granollers: el de Can Guitet, de gairebé 36 ha, per a indústria, serveis, oficines, tecnològic, i servei educatiu; el de Torre Pardalera, de 12 ha, el més proper al Circuit per a usos comercials vinculats al motor, oficines i tecnològics i centre d'esdeveniments. En l'àmbit estricte del Circuit s'admeten, a banda de l'ús principal per a curses de vehicles, altres usos com a els socioculturals, un heliport, oficines i comercials, àrees de lleure i servei de restauració, entre d'altres. 

La superfície destinada als aparcaments del Circuit també s'ordena i s'amplia considerablement: de 630.227 m2 a 745.327 m2  incorporant sòl no urbanitzable sense protecció per donar servei puntualment en els dies de cursa automobilística.

Aquests sòls s'incorporaran en l’àmbit del Pla director com a connectors entre el Circuit i el nucli urbà de Granollers a través d’una xarxa de camins existent, que s’hauria de mantenir i potenciar.

S'ha publicat la setzena edició d'aquest portal que recull l'oferta immobiliària de naus i solars de Granollers. Podreu accedir a través del següent l'enllaç

Aquest butlletí recull els objectius i projectes en curs de les associacions dels polígons de Granollers. Podeu consultar-lo on-line.

Accediu al Número 4 Butlletí de les Associacions dels polígons de Granollers.

La trobada ha tingut lloc el 2 de març a Can Muntanyola i ha estat promoguda conjuntament per les Associacions d’empresaris de Coll de la Manya, Font del Radium, Congost i Jordi Camp, PIMEC i Granollers Mercat.

Davant la necessitat de conèixer les diferents activitats Industrials que configuren el teixit empresarial de les empreses ubicades als diversos Polígons d’activitat econòmica de la Ciutat, les Associacions d’empresaris de Coll de la Manya, Font del Ràdium, Congost i Jordi Camp, conjuntament amb PIMEC i Granollers Mercat han convocat aquest dimecres una trobada a Can Muntanyola, on han assistit mes de 40 empreses per tal de crear sinèrgies i buscar punts en comú que generin negoci i possibilitats de millorar la seva competitivitat .

La Jornada va començar a les 9h30’ del matí, i va estar dinamitzada per Antoni Porras, Speaker & Networking Coach i professor de la Universitat Pompeu Fabra, a més de personal i representants de PIMEC i Granollers Mercat. Les empreses participants  varen pogué presentar i compartir les seves activitats amb altres empresaris, a través de sessions de Speed Networking,  i el grau de satisfacció va ser molt alt per part de tots els assistents.

El President de l’Associació d’empresaris del Congost i Jordi Camp Sr. Joan Grau (Maquinaria Grau, S.A.) va manifestar al acabar la Jornada, la seva satisfacció per l’organització de la trobada “des de l’Associació valorem de forma molt positiva aquestes trobades, que ens ajuden a treballar en proximitat i generen sinèrgies molt positives per el desenvolupament comercial de les nostres empreses”.

D'aquesta manera tots set polígons de Granollers, excepte el polígon Jordi Camp pel que es preveu que en tindrà properament, disposen de fibra òptica desplegada.

L'stand municipal de la Fira de l'Ascenció d'enguany dóna ple protagonisme als polígons industrials de Granollers i a les activitats manufactureres del municipi. Inauguració el 5 de maig al Parc Firal de Granollers. Más informació a www.granollers.cat/ascensio

Els polígons de Granollers van ser aquest any el tema central de l'stand institucional de la 66a. Fira de l'Ascenció de Granollers, celebrada del 5 al 8 de maig.