El sector industrial 125, situat a la serra de Ponent, es localitza al sud del polígon industrial del Coll de la Manya. És la zona també coneguda com Els Xops perquè s'hi pot accedir des de la C17 entorn del polígon amb aquest nom, a cavall entre Lliçà de Vall i Parets del Vallès. Es tracta del Pla Parcial d'un sector recollit a l'actual Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i provinent dels planejaments anteriors al POUM, l'antic sector T del PGOU. També queda recollit al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) que el considera una peça clau del sistema productiu de la Regió Metropolitana en l'estratègia de reforç i especialització dels polígons industrials al voltant de la C17.
Actualment Granollers, amb 270 hectàrees de superfície industrial i 7 polígons d'activitat econòmica té la major part del sòl industrial disponible pràcticament esgotat, ocupat per una indústria diversificada que enforteix la ciutat. Els polígons del municipi a tocar de l'eix de la C17 són el polígon de la Font del Ràdium i el polígon del Coll de la Manya amb 85 i 67 activitats, respectivament.
El Pla Parcial del sector 125 posarà a disposició de la indústria i de les empreses nou sòl productiu per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, amb l'objectiu d'enfortir l'eix industrial i tecnològic de la C17, reforçant el teixit industrial existent, i generant noves oportunitats per a l'empresa i per a l'ocupació.
El nou pla
L'aprovació definitiva del Pla Parcial d'aquest sector industrial de quasi 55 ha preveu, que més del 45% de l'àmbit sigui destinat a sistemes (espais verds, vials i equipaments), i una superfície de quasi 300.000 m² de sòl industrial possibilitant la implantació de noves indústries i activitats amb un sostre total previst de 274.345 m², si bé, prop d'una tercera part d'aquest sòl industrial ja està ocupat per activitats actualment.
El Pla preveu dotar les empreses preexistents dels accessos, dels carrers i dels serveis necessaris per a contribuir a la seva consolidació i a la millora del seu funcionament actual, especialment pel que fa als efectes mediambientals sobre l'entorn on es troben implantades aquestes empreses i possibilitant l'ampliació de les seves instal·lacions a la ciutat.
El 45,72% del sòl del sector esdevindrà sòl públic municipal i el 54,28% restant es desenvoluparà en consonància amb el destí industrial previst a la normativa urbanística vigent possibilitant la implantació de noves indústries i activitats amb un sostre total previst de 274.345 m².
El pla contempla 5 illes industrials, de les quals 3 ja es troben parcialment ocupades i en rendiment per les indústries existents mencionades. En aquestes illes es construiran noves naus de diverses dimensions, per acollir amb la flexibilitat necessària les noves activitats i empreses a implantar.
És un àmbit industrial d'activitat econòmica que ha de propiciar nova ocupació, enfortint la centralitat i la competitivitat dels polígons actuals de la ciutat
Aquest sector industrial -que no es tracta d'una nova àrea comercial-, encaixa amb l'estratègia de desenvolupament nodal que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona fixa per a Granollers, per tal de vertebrar les principals polaritats i eixos d'activitat del sistema industrial metropolità, desenvolupant i fent més eficients els polígons al voltant de la C17 en tant que peces fonamentals del sistema productiu de la regió metropolitana. Per aquest motiu el PTM preveu la creació de tota una àrea especialitzada industrial a consolidar i a equipar per reforçar el teixit productiu de tota la zona, potenciant la seva centralitat i competitivitat.
30 noves empreses i prop d'un miler de llocs de treball
Es preveu que amb el desenvolupament del Pla el sector pugui acollir una trentena de noves empreses i generar més de 800 nous llocs de treball, i consolidar els llocs de treball actuals. El desenvolupament del Pla, que recau sobre una Junta de propietaris, representarà una inversió de 19,5 M d'euros en costos d'urbanització per part de la iniciativa privada, qui preveu iniciar les obres d'urbanització l'any 2022.
El Pla preveu connectar els espais lliures periurbans de la zona, respectant la xarxa de camins i configurant itineraris atractius per a vianants i bicicletes, preservant l'entorn natural i el paisatge de les dos vessants de la serra de ponent de la urbanització.
De la superfície total del polígon industrial, el 45,5% del sòl esdevindrà sòl públic per espais lliures, equipaments, carrers i serveis tècnics de caràcter mediambiental com els dipòsits per a la reutilització de l'aigua de pluja i per aprofitar l'aigua regenerada per a altres usos. La situació dels espais lliures prevists al Pla respecta el paisatge i la biodiversitat dels corredors biològics a les dos vessants de la Serra de Ponent donant continuïtat als espais verds periurbans de la Serra i a la xarxa de camins històrics presents a l'indret, amb l'enllaç del Bosc de Can Ferran i el Torrent de Can Ninou.
El sector industrial s'estructura a partir del camí antic de Parets (actual carrer Isaac Peral) i del Camí de Can Ferran (actual carrer Julian Rei Pastor) que el connectaran amb les principals infraestructures i vies de connexió de la zona (C17/C35). L'estructura de carrers i la vialitat és mínima, recollint els traçats existents en un esquema en creu que connecta el sector i també el polígon del Coll de la Manya amb les principals vies ja presents a l'entorn, millorant la seva mobilitat i accessibilitat generals.
Pel fet de situar-se al costat de la xarxa viària bàsica existent, el desenvolupament del Pla en termes de mobilitat representa un plantejament sostenible que permetrà un millor enllaç dels polígons industrials de la ciutat amb les infraestructures tant viàries com ferroviàries ja presents al territori, en una proposta de compacitat i de vertebració del sòl industrial, amb una mobilitat racional i eficient.
El Pla preveu carrers amples per propiciar la presència d'arbres d'entitat, possibilitar l'arribada del transport públic i permetre la configuració d'itineraris per a vianants i bicicletes que els facin útils més enllà dels horaris i dels ritmes propis del sector en tant que espai industrial. Per aquest motiu, tant al seu interior com al seu entorn, el Pla preveu la continuïtat dels camins i itineraris existents a través d'espais verds de transició entre la zona industrial i el sòl no urbanitzable. El Pla situa terrenys per equipaments públics a tocar de la via interpolar, al sud de l'àmbit amb una superfície total de 27.435 m².
Les noves naus s'adaptaran topogràficament a l'entorn comptant amb nous materials i sistemes constructius eficients i sostenibles. Les edificacions antigues podran renovar-se i adaptar les seves instal·lacions que disminuiran els efectes mediambientals reduint la petjada ecològica dels residus que generen sobre el medi ambient.